11 de març 2008

Cau la tarda, i em cauen les parpelles



Com a la noieta d'aquest dibuix, que amb la boca grossa i somrient tanca els ulls, respira i rumia...

Potser somnia amb elefants de color blau, o amb motoristes sense samarreta, o potser simplement suspira un segon, per què no? Potser pensa que demà serà un altre dia, o potser que anirà a fer piscines just després d'haver esmorzat, o no ho sé... deixeu que faci volar la seva imaginació, deixeu que respiri, deixeu que les seves parpelles caiguin encara que no hagi arribat la tardor, ella ja florirà quan vulgui...

(amb intenció i poca tècnica, com sempre)