Primers dies a Menorca

Ja fa dues setmanes que rondo per Menorca, no ho sé... L’escola bé, m’han acollit molt bé, els nanos són força tranquils, i et deixen fer classe, plego a les dues del migdia, i tinc tota la tarda per endavant... a la tarda em proposo passejar, vaig a la biblioteca, em connecto una estona al locutori, llogo pelis de vídeo... No tinc televisió, mai m’hagués imaginat viure en un loft tampoc, només té una habitació, una cuina que comparteix espai amb el menjador, les vistes evidentment no són al port, ni al bosc, hi ha pocs mobles, no sé on penjar l’abric, ho tinc tot desordenat, i mira que vaig endur-me poques coses, segurament quan faci el viatge amb vaixell, i m’endugui la fiorino cap aquí hi carregaré el penja-robes vermell que m’ha acompanyat a tots els pisos que he viscut, pensar que ma mare va estar a puntet de llençar-lo perquè deia que era un nyap... i ara l’enyoro, i és que de fet enyoro moltes coses, però tinc la sensació que ha estat una bona decisió, a vegades m’avorreixo fins i tot de mi mateixa, i no és fàcil, pensant que el meu cap sempre ha estat una muntanya russa, però si volia tranquil·litat l’he trobat. Suposo que tard o d’hora aniré trobant el meu lloc aquí, sempre buscant el propi espai, sembla el camí cap a Ítaca, s’hi acaba arribant? Massa temps per pensar, la veritat és que quan vaig arribar només tenia fred, els peus congelats, els nas vermell com un pebrot, tres samarretes d’estiu em vestien (el contingut de la meva maleta era limitat)... semblava estrany sempre que havia estat per Menorca feia calor, però sí, resulta ser que aquí també hi passen fred, a més a més justament avui plou. He sortit al carrer a fer la meva volta habitual, i he quedat ben xopa, ben pop, com diuen aquí, i ara torno a ser a casa, mirant pelis tot el sant dia, i això que tinc uns altaveus a l’ordinador que te’ls has d’enganxar a l’orella si vols sentir res. De tant en tant llegeixo, ara escric... suposo que no trigaré a comprar-me una televisió, em creia capaç de viure sense, però em penso que tant d’exercici intel·lectual no em fa bé, així que tard o d’hora aniré a una tenda d’electrodomèstics i en triaré una, de fet si no m’atreveixo a fer-ho és perquè tinc por de quedar-me sense diners, i no poder viatjar de tant en tant a Barcelona. De fet, ja sóc resident, perquè així els bitllets em surten més econòmics, és curiós al DNI segueixo tenint la direcció del primer pis que vaig viure amb els meus pares, del qual vem marxar ja fa més de 12 anys, i ara de cop i volta tindré escrit al DNI que sóc de Menorca, no deuria ser tan difícil doncs canviar-ho, a més resulta ser que per canvi de domicili és completament gratuït, no ho sé, som una família despistada, sempre ho hem estat; ens hem presentat un dimarts al metge, i resulta que teníem hora per dilluns de la setmana vinent, hem volgut viatjar a París sense documentació, i mil coses més.

Les coses van bé, no us preocupeu, els alumnes em respecten, tinc un pis molt econòmic, hi ha una amiga sabadellenca que em treu a fer alguna cervesa, no passo fred a les nits, no m’adormo els matins, menjo igual que sempre... cap cosa extraordinària, en fi... contenta, però tranquil·la, i és que ja ho diuen que Menorca és l’illa de la calma, oi? Ja ho sabeu em ve com anell al dit, mai no he estat una nena hiperactiva, ni una gran amant de l’alpinisme (aquí no hi ha masses muntanyes, crec que sobreviuré), ni una apassionada de les multituds... així que estic bé.

Demà és Sant Jordi, aquí em penso que s’ha de dir el dia del llibre, avui em comentaven que s’ha catalanitzat una mica la festa, i que els homes regalen roses a les seves estimades, no patiu no en tindré cap de rosa, de fet fa anys que no en tinc, ni quan tenia parella en rebia, perquè era una tradició sexista, ja! Després d’amenaça de mort, crec que algun any la vaig rebre. Abans sempre rebia la del meu pare, no fallava, a més de floristeria bona, de les de Barcelona, eh? Però bé, ja ho sabem, oi? De fet, em penso que l’any passat el meu avi me’n va regalar una, i el meu germà també, segurament suggestionat: home, per què no li regales una rosa a ta germana? Tanta il·lusió que li faria, pobra (això de pobra sempre m’ha fet molta gràcia). Així que abans m’he fet la màrtir, pobra, i he dit que feia anys que no en rebia, és mentida!

Resulta que els nois d’ESO de tota Ciutadella fan un pregó per inaugurar la gran festivitat del dia del llibre, així doncs que els meus alumnes també participen, bé és un dir, havíem d’escriure una redacció que tingués arguments a favor de la lectura, ja us ho podeu imaginar: de la lectura? Pufffff, quin rotllo! Així doncs... malgrat aquest entusiasme inicial, al final ha sortit una cosa polida (fa molta gràcia, aquí per dir que una cosa és maca, o entranyable, o què sé jo, diuen que és polit o polida).

En fi Serafí, aquí estem... a fora plou, sí a Menorca també plou i fa mals dies, i la gent treballa, i es baralla pel carrer (poc), i miren el futbol, i els ocells fan cagarades... i és que jo era de les que em pensava que a Menorca la gent només s’hi banyava...

Us deixo, amb un vídeo que he fet (m’he tornat moderna). Tornant cap a casa, he de passar per un pont, sota hi ha un riu, i en aquest riu hi ha unes granotes que croen (es diu croen? Al corrector no li ha agradat tampoc), escolteu bé, a veure si les sentiu...