Encara que oficialment el calendari no ens diu que ja som a l’estiu, l’estació es respira.

 Sembla ser que ja ha arribat l’estiu, els alumnes arriben a classe els dilluns amb les galtes cremades pel sol, els dies s’allarguen, i per les nits no cal abrigar-te amb jaqueta si estàs en alguna terrassa prenent alguna cosa, les noies es destapen les esquenes lluint samarretes de tirants, et reuneixes amb amics i coneguts per menjar paelles o plats frescos com amanides de pasta (invisibles durant els hiverns i les tardors), amb un bot del llit ja et vesteixes, les gelateries s’omplen de turistes i també de residents, els carrers ja no són deserts, la casa sempre està ventilada amb les finestres ben obertes, el sol et desperta els matins, ja no trobes lloc per aparcar tan fàcilment, quan vas a dormir sents el soroll d’un mosquit i instants més tard pateixes la seva fiblada, la roba s’asseca amb un tres i no-res, ja no cal posar-te mitjons ni tampoc cal aparellar-los quan fas la bugada, les activitats extraescolars celebren el final de curs, i tens totes les tardes lliures, la declaració de la renta dóna els seus fruits o et roba els teus, les persones semblen més simpàtiques (l’abstinència primaveral fa molt de mal), quan es fa el fosquet la gent treu les seves cadires a la fresca, d’aquí poc hi haurà també cinema al carrer, i els grups de música deixaran de tocar en locals...