M'han robat la bicicleta!!!!
Quin mal que fa,
Cada matí l'agafava per anar a treballar,
a les tardes anava a sa Caleta , l'aparcava i feia un bany,
Visc lluny del centre i quan sortia sempre la portava al meu costat.
Quan vaig fer 25 anys la meva família me la va regalar, a més a més m'acabava de treure la carrera, i era una cosa de més per cel·lebrar. Quan vaig veure aquell paquet tan gros! Era una bicicleta plegable,
i això que el regal tenia mèrit i era arriscat, aquell mateix estiu m'havia trencat un braç caient d'una bicicleta a la masia, a les Lloses. Però el regal em va fer molt feliç.
I quan vaig arribar a Menorca... li vaig treure un rendiment.... la vaig carregar a la furgoneta i ja es va convertir en la meva eterna acompanyant. A més a més, era de les poques velos plegables que hi havia per Ciutadella i tothom se la mirava (ara ja n'hi ha més).
Ara me n'hauré de comprar una, justament aquest mes, que me'n vaig a la cua de l'INEM, que he de pagar 1600 euros a hisenda, que em passen la factura del "seguro" del cotxe.... havia assumit quedar-me sense les vacances que volia, però això de la velo, era necessari?
Segons una amiga; "Déu escanya però no ofega"... ai cagun l'ós pedrer fa masses anys que me la repetiexes aquesta frase Gemma.
En fi, que dono de tot cor les gràcies als desgraciats que m'han robat la meva velo, que l'aprofitin, i que la tractin tan bé com jo ho he fet, espero que no l'hagin tirada per cap barranc, ni que l'hagin pintada de cap color espantós, ni li hagin posat una pegatina de cap càmping de costa, ni que li canviïn les marxes massa sovint, que li fa mal, home! espero que de tant en tant facin una inflada de rodes perquè té tres anys i a vegades necessita que la mimis, espero que segueixi vivint a Menorca, que li agradava molt anar per camins que portaven a platges... Gràcies lladres de bicicletes, sou uns grans desgraciats!! (aprofito per recomanar la pel·li: el ladron de biciletas )
En fi, estic força enfadada però tot és en to irònic per treure-li ferro (ai, precisament m'ha sortit aquesta expressió, treure-li ferro, ai!), us penjo un vídeo que m'ha passat un amic, per tal que fos conscient que sempre hi ha algú a qui li ha passat abans. (algú em proposa per sortir a l'endemà de TV3?)
Ah, i per cert, si algú té una fotografia on jo aparegui al costat de la meva velo, agrairia que me la fes arribar, va ser la meva companya durant molt de temps)
1 comentari:
Laia, ja sé que no et consolarà, però l'any 2003 vaig escriure aquest poema per a una companya de feina a qui li van robar la bici a la porta de la feina. A ella, a Barcelona, li va durar tres dies.
LLADRE DE BICICLETES 2003
Dissabte es va comprar una bicicleta bonica i bé de preu. I un fermall d'acer perquè no la hi robessin.
Diumenge tota la família va admirar la bicicleta i va compartir la seva felicitat.
Dilluns al matí va anar a treballar amb la bicicleta (per a això la volia) i la va fermar en una paperera al costat mateix de la feina.
A mig matí la bicicleta ha desparegut. El lladre ha serrat una de les tiges que sostenien la cistella metàl·lica de la paperera, ha tret el fermall i se l'ha emportada.
Els companys d'oficina comparteixen la desolació de la noia.
D'un robatori similar va néixer una de les obre mestres del neorealisme italià, però cap dels companys de l'expropietària de la bicicleta es diu Vittorio de Sica.
De "Versos dispersos".
Ja sé que res no consola quan et roben una velo, i més si te l'estimaves i us éreu mútuament fidels, però valgui aquest poema per compartir el que sents.
Publica un comentari a l'entrada