"els" després

Obres la finestra per airejar l’habitació, encara que fa molt de fred és necessari ventilar, t’estires al llit, rememores la nit, quan tens prou voluntat t’aixeques i et dutxes, sents una cosa estranya a la panxa, somrius, l’aigua surt massa calenta però t’és igual, acabes i t’asseques, et vesteixes, no et tries massa la  roba, engegues la televisió però no veus res, encens la ràdio però no escoltes la música, tens ganes de fer alguna cosa però no saps quina és... i així van passant els dies.

Al cap de cinc dies, ja no aireges l’habitació i tens molt de fred, vas directament al bany a dutxar-te, et fa mal la panxa, cantes cançons estúpides, i fas un crit quan un esquitx d’aigua calenta et cau damunt el peu dret, t’asseques i et deixes el cabell moll, obres l’armari i tries aquell vestit vermell, encens la televisió i et quedes enganxada a l’estúpida tertúlia del matí, obres la ràdio i totes les cançons semblen escrites per tu, no tens ganes de fer res, i així anar passant... i el telèfon no sona.