24 d’abr. 2012
La veu de la consciència
Demà anirem a comprar uns pantalons nous, aquests semblen bruts a més a més estan molt arrugats, i s'han encongit. No pots anar així pel carrer, caldria que fossis un home formal ja ets gran, ja tens feina, encara que sembli que siguis un home poc seriós al despatx estan contents amb tu. Però no, tu segueixes volent fer música, va home va, ja comença a ser hora que comencis a pensar en formar una família, en comprar-te una casa, i deixar de compartir pis amb tres companys barbuts sense cap vocació, de canviar de cotxe i comprar-te'n un ni que sigui de segona mà però que faci més patxoca que aquest que sembla una cafetera. I sisplau tapa't la boca quan badallis que fa lleig, quina vergonya!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada