Els pensadors d'exàmens d'aquesta selectivitat, van quedar un vespre per menjar-se un bon bistec i beure moltes copes de vi del bo. Quan ja estaven a la sobretaula, el que li tocava idear els exàmens de llengua es va acabar la dotzena copa d'un sol glop, es va alçar, va pujar de peus a la cadira, va moure el tovalló amunt i avall per cridar l'atenció dels seus col·legues i aleshores va dir:
- Què... us hi jugueu que aquest any faré entrar una lletra d'una cançó de Miguel Bosé a l'examen de castellà i el discurs del Nadal de fa tres anys del Montilla al de català.
Els seus col·legues van començar a riure i a brindar, i van començar a apostar pagues d'estiu, mèrits, cursos, etc.
Finalment, quan el pensador de l'examen de llengües estava davant del seu ordinador a punt de fer "un enganxa i retalla" de la plana web "Letrasmil", se'n va desdir i no es va atrevir a posar ni la lletra d'en Bosé ni el discurs d'en Montilla, i va pensar en uns textos més intel·lectualitzats i es va decidir per un article de la Bibiana Ballbé i un text de l'Eduard Punset.
Evidentment va perdre l'aposta, i davant dels altres col·legues va quedar com un pensador que només pretenia aconseguir reconeixement proposant textos de gent tan il·lustrada....
Visca Víctor Català i Pío Baroja!!!
i Visca tots els escriptors i periodistes que fa anys que escriuen però que no estan a la moda!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada