Començo un blog que l'he anomenat "quines males puces" en honor a tota aquella gent que m'aguanta a mi, i a les meves puces. No sé si seguiré un ritme constant d'escriure cada dia, o si inclouré fotografies, o si escriure notes llargues o curtes, o si diré la direcció a gent coneguda, o si voldré que el llegeixi molta gent, o si el suprimiré d'aquí poc.
Us explicarçe el procés que m'ha portat a crear aquest blog; una amiga que fa temps que no veig, ha enviat un mail col·lectiu, on deia que havia penjat unes fotos al seu blog, jo he clicat i he anat a veure el blog i per suposat les fotos, seguidament encuriosida he "fullejat" el seu blog, i després m'he posat a buscar més i més blogs, i els he llegit i rellegit, i finalment m'he posat a la pàgina principal de blogger.com, i he clicat a: "crear tu propio blog", he seguit el passos corresponents, he pensat un títol pel meu "propi" blog, he inventat una contrasenya amb vuit caràcters, i he creat el meu males puces particular. És evident que tenia tota la tarda lliure, perquè passar-se tantes hores mirant blogs, però és que estic malalta, amb angines, i així m'he distret, suposo que la creació del blog ha estat producte d'una pujada de febre, o no, qui sap, ara ja està creat. No sé què passarà amb aquest males puces, tot és un misteri, o potser una aventura que ara en aquest precís moment COMENÇA; tataxinnnnnnnnnnnnnnnn
Unes quantes coneixences animals:
* Un dia d'aquests vaig conéixer una cotorra que s'havia quedat muda després de glopejar àcid sulfúric per ofegar les penes.
* Un altre dia vaig conéixer un llop que tenia por a la nit des del dia que la lluna li va tirar els trastos i la caputxeta es va posar gelosa.
* Un dia vaig conéixer una marmota que patia insmoni per què s'havia enamorat d'un mussol que rondava despert totes les nits.
* Un dia vaig conéixer un centpeus que anava al psicoanalista per què no sabia quin camí triar per seguir caminant per la vida.
Si conec més animals ja us ho faré saber, d'acord?
2 comentaris:
Hola males puces!!!!
Com que veig que ningú fa cap comentari sobre el teu blog... Res que de tant en tant miro si has escrit alguna cosa nova. Petonets guapa!!!!!
ohhhh!!! anneta!!!! un petó ben gran, hi ha pocs comentaris pq tu ets de les poques afortunades que saben que tinc aquest blog... ohhhh tinc ganes de veure't, aquí cada cop és més avorrit, i t'he d'explicar moltíssimes coses.
Publica un comentari a l'entrada