Agafar un avió quan estàs a punt de morir, no mirar enrera perquè et pots desnucar, escoltar les cançons que t'agraden i després vomitar-les, empassar saliva fortament per veure si ets capaç de seguir empassant, tenir gelos de tot i de ningú, menjar sense ganes ni gana, canviar sempre de vivenda, deixar-te el foc encès, beure fins a quedar-te cega, fumar fins a quedar-te muda, no poder deixar de pensar, adormir-te pels carrers, no sé capaç d'acabar-te l'últim llibre, tenir ganes d'alguna cosa amb ansieta, creure que estàs perduda i no trobar-te, ser transperent, invisible, només un cos... després de tanta intensitat avui començo a morir...
(setmana llarga; boda, sant joan a Ciutadella, Poparb)
----NO HI HA CAP NI COS PER TANTA COSA-----
2 comentaris:
Molt bonico, molta intensitat! Ara no hi estic d'acord en una cosa: la pasta aquella d'espinacs i la paella (arbucienco-vallesana) es menjaven sense gana...
Abraçada!
Ricard
Et fixaràs que est`pa escrit en català central del cagar, perquè com tothom sap jo de postmoderna poc!!!!
la pasta d'espinaques boníssima!!!!
Publica un comentari a l'entrada