m'han robat la velo 2

La meva era semblant a la de la foto...

En Bernat em va passar un vídeo, ara el Jordi m'ha passat un poema, falta trobar la fotografia... mentre fem les investigacions per trobar material gràfic jo vaig estalviant per comprar-me'n una de nova o de segona mà (evitant pensar que aquesta també me la robaran)...

"Laia, ja sé que no et consolarà, però l'any 2003 vaig escriure aquest poema per a una companya de feina a qui li van robar la bici a la porta de la feina. A ella, a Barcelona, li va durar tres dies.

LLADRE DE BICICLETES 2003

Dissabte es va comprar una bicicleta bonica i bé de preu. I un fermall d'acer perquè no la hi robessin.

Diumenge tota la família va admirar la bicicleta i va compartir la seva felicitat.

Dilluns al matí va anar a treballar amb la bicicleta (per a això la volia) i la va fermar en una paperera al costat mateix de la feina.

A mig matí la bicicleta ha desparegut. El lladre ha serrat una de les tiges que sostenien la cistella metàl·lica de la paperera, ha tret el fermall i se l'ha emportada.

Els companys d'oficina comparteixen la desolació de la noia.

D'un robatori similar va néixer una de les obre mestres del neorealisme italià, però cap dels companys de l'expropietària de la bicicleta es diu Vittorio de Sica.

De "Versos dispersos".

Ja sé que res no consola quan et roben una velo, i més si te l'estimaves i us éreu mútuament fidels, però valgui aquest poema per compartir el que sents."