Benvinguda, Benvolguda

Van passant els dies, lluny queda l'estiu, i més lluny la primavera, ara encaro la tardor amb aquesta calor que no es fa enrere, els dies són curts i les cases ja tanquen les finestres als vespres. Jo aquí perduda entre els dies busco un lloc on poder-m'hi estar tranquil·la, enfora queden els dies de platja i les aigües cristallines, la lluna a tocar del balcó, i la remor de les onades a cau d'orella. Com si fos enmig d'un desert cobert de ciment m'endinso a les noves olors, i recupero els senyals perduts, tothom és a la meva vora, tothom al meu costat, sospiro feliç de trobar-me acompanyada.