Son

No sé si és perquè ha arribat la primavera, o perquè estic sota mínims però només tinc son, només dormiria sense parar, tot el sant dia...

Veig un coixí i ja hi recolzaria el cap, veig un sofà i ja m'hi estiraria, veig un llit i ja m'hi adormiria...

Espero que tot sigui culpa de l'inici de la primavera, i pugui tornar a fer vida normal, i em passi aquesta passió de son, tal i com si fos la bella dorment de Sant Vicenç.

Ara miraré l'herbolari a veure si existeixen algunes herbetes que em treguin la soneta...

Son, soneta, vine aquí,
a la vora del coixí,
Quan la soneta vindrà,
la laia s’adormirà. (Cançó de bressol, que ara per ara no em caldrà que ningú me la canti)

BONA NIT A TOTHOM