L'estiu ha arribat...

L'estiu ha arribat, i amb ell la calor, dies de platja, de llibres, de dubtes, de nits en vetlla, de picades de mosquit, de vestits de colors, d'amanides fresques, etc, etc, etc...

Mentrestant miro per la finestra de Sant Vicenç i no pas de Portlligat, i escric o recupero algun conte:

No sé com fer-ho per apropar-me a tu, fa tant de temps que somio estratègicament el moment en el qual et diré una paraula que m'he quedat muda. Ets un miratge, no t'espantis, hi ha altres qualificatius que fan més mal. Et vaig veure per primer cop somrient-me, no et vaig fer ni cas, i a partir d'aleshores em llevo cada matí pensant que et veuré entre les escletxes de les aules, tal i com un miratge. No em diguis que estic boja, nego rotundament a creure-m'ho, només m'agradaria parlar-te, mirar-te i per què negar-ho si els meus ulls em delaten, també m'agradaria abraçar-te, i tantes coses més que no et diré. No et conec, tens raó, però durant les nits sempre et tinc al meu costat, somiant amb mi, i creu-me no em negues res i jo tu dono tot, i és això l'amor? No ho sé, nómés parlo d'amors nocturns, sonàmbuls, il·lusoris... i és que això també és una forma de viure, entre somnis, a vegades la gent diu que sovint les persones som més interessants pel que somiem que no pas pel que diem. I durant el dia, et busco entre els calaixos on tinc amagats tots els secrets, però et veig tant fràgil i jo em sento tant dèbil que et deso un altre cop sense ni tan sols despedir-me. Paraules boniques... no en sé, el meu cor és de pedra i la meva boca es fa aigua, així que només vocalitzo onades que no van mai a bon port, ni troben a cap mariner que les guiï pel cabal més curt i més entranyable. Dolça? No ho sóc pas, m'empasso la saliva, abans de dedicar-te una cullerada de mel, per què? Doncs, no ho sé, em suposo que no t'agrada l'edulcorant i que prefereixes anar a buscar la sal a la porta de la veïna. Si fos per mi t'escriuria un llibre de rondalles, on els núvols i les estrelles tinguessin vida i juguessin al dominó amb tu i amb mi. Pirata, que ets un pirata, com em tens tant captivada? Busques un tresor? no tinc ni un ral, però tota una vida per donar-te. Sé fer ganxet, si vols també sé dibuixar mars grans i fantàstics, amb vaixells, sirenes, balenes, fins i tot taurons, i allà al bell mig de la blavor un pirata d'ulls blaus, vols ser tu? Per què no em dones la mà, m'ofego, no sé nedar sense aletes, i jo no sóc pas una sirena, però tinc un tresor ben amagat que només tu tens la clau, bell pirata no tens ganes de trobar-ne el pany?