Tres dies seguits per la ciutat comtal

Porto tres dies voltant per la ciutat comtal, un dels dies per pròpia decisió i els altres per necessitats familiar (digue-m'ho així). I serà veritat que la xafogor que fa a Barcelona no la fa enlloc més?

- Divendres vaig anar a les festes de Gràcia, fins a la una de la nit, no massa més... m'hagués agradat veure els Surfing Sirles www.myspace.com/surfingsirles, però no hi vaig ser a temps, vem anar a prendre una o més cerveses fresques, i vem intentar veure els Very pomelo http://www.myspace.com/verypomelo, però el tumult de gent va fer una mica impossible la intentona. Així que vaig marxar, vaig agafar el metro a Fontana i vaig anar fins a zona universitat on tenia el cotxe aparcat, és un recurs que fem servir la gent del Baix Llobregat, o no?, vaig arribar a hora punta a Zona universitària, quan les dones surten per donar una mica d'alegria a homes tristos, vaig haver d'anar esquivant dones i forasters del camp nou fins que vaig trobar el cotxe, i vaig haver de recordar en molts moments que a l'autopista havia d'anar a 80.

- Dissabte, com que estic de visita a ca ma mare pq està de viatge i li cuido la casa (és un dir), em vaig llevar tard, és un dels plaers d'estar de vacances en un poble inanimat (Sant Vicenç), no tens res més a fer que avorrir-te en ple agost, així que dormir fins tard és una bona opció. Vaig anar a cals meus avis a dinar, és un altre dels plaers d'estar a Santvi, però aquest no tothom el pot tenir, la iaia fa unes delicatessens... més bones... a més a més la iaia em va fer un breu resum de tot allò que havia passat al poble mentre jo no hi era, la meitat de la informació es perd pel camí; saps aquell de cal..., saps la filla de la cosina de la... ja m'enteneu... després de rebre tota aquesta informació "crónicas de un pueblo" vaig tornar cap a Barcelona a recollir el meu germà, li havia promès, vaig arribar massa d'hora i vaig estar voltant pel born, sempre m'hi sento forastera en aquesta ciutat, i mentre passejava pensava; algun cop m'ho he passat bé jo a Barcelona? Segur que sí, però no em passava cap imatge pel cap. Al fossar de les moreres, hi havia una parella d'estrangers fent-se petons amb llengua, aliens potser sí o potser no al monument... després vaig entrar a una botiga de roba, a veure si em podia comprar alguna peça de roba, això sempre anima, però quins preus!. Vaig tornar cap a Santvi, i començava a sentir que estava una miqueta baixeta d'ànims, estava patint una mica de de`pressió, m'entristia, l'avorriment de l'agost em feia venia mandra, i la mandra depressió, (avui la meva amiga Blanca, m'ha dit exactament el perquè de la meva petita depre; "Hi ha una cosa que sempre he pensat i que mai acabo fent relitat. Molts cops em quexo que no tinc temps per mi, però quan el tinc, em sento més sola que mai i llavors no tinc ganes de fer res". Així que vaig decidir que no podia ser i que com que a fora no s'hi podia estar perquè el sol t'escalfa molt el cap, i encara podia acabar pitjor, vaig decidir que aquests dies d'"exili" miraria totes les pelis que no havia vist fins ara, a ca ma mare tancada, amb aire acondicionat.

- El diumenge m'he tornat a llevar tard, m'he fet un mini entrepà, i un cola cao (és una de les coses que també només faig a ca ma mare; beure cola cao), i he acompanyat l'Oriol a Barcelona, li havia promès que entraria al zoo i el veuria treballar, així a les cinc quan plegués també el recolliria. Abans he anat a comprar el diari, i he tingut la següent conversa amb el quiosquer: "Quiosquer: Oh dios mío, este perfume que llevas me trae unos recuerdos...
Jo: Però si no en porto.

Quiosquer: Ah! dons serà el gel de baño."

Ha estat divertit, després quan anava cap al zoo, un noi m'ha parat i m'ha demanat consell, quina una per demanar consells; m'ha explicat que l'altre dia havia quedat amb uns amics seus que són parella, i en un moment que el noi havia anat al bany, la noia li havia fet un petó als morros, i que ara havia quedat amb el noi i no sabia si dir-li o no... jo li he dit que no li digués, però no era una contestació reflexionada, si no que era una contestació per sortir del pas, què haguessiu fet?.

Després he entrat al zoo, i la mini depressió d'ahir gairebé es torna a apoderar de mi, òstia i jo estic avorrida a Sant Vicenç en ple mes d'agost? Doncs no en tinc cap dret, he començat a passejar, i he començat a veure els animals, el rinoceront dormia estirat, hi havia un munt de gent esperant a que l'hipopòtam deixés de fer la migdiada a l'aigua, hi havia un mandril feia intents de masturbació girat d'esquena a la gent, un goril·la creuat de braços, mentre un altre goril·la es mirava les ungles dels peus, el llop estava estirat darrere un matoll, més que un llop semblava un caniche de bloc de pis, les tortugues dins la seva closca, un elefant que matava mosques amb la trompa... mare meva, quin avorriment tot plegat, i no m'estranya, els han tret d'allà on vivien, per posar-los en una parcel·leta... quin desastre, he fet unes fotos, però no em funciona la càmera, i les he hagut de fer amb el mòbil, i no les puc penjar perquè tinc el cable a Menorca, però volia penjar-les i escriure; i tu, no t'avorriries?. Només això, ja ho faré més endavant.

Després he anat a veure el meu germà, el més treballador, en dono fe de veritat, un no parar, qui ho diria, eh?... moments més tard, he hagut de sortir del zoo em tornava el fantasma de la mini depressió veient aquells animals, i he tronat a donar una colta pel born, quan de cop he cregut tenir una idea brillant; Ah! aniré al museu Picasso, que està aquí al costat. Error; hi havia una cua... tots els guiris que m'havia trobat al zoo minuts abans havien tingut la mateixa idea que jo... així que m'he assegut en una ombra, avui ha estat el dia que més calor he passat en tot l'any, i he decidit que passessin els minuts... ràpids a poder ser... i llavors he estat conscient del temps... voler que els minuts passin ràpid, quin disgust!

Sento fer aquest post tant llarg, però avui a cada moment pensava; això ho escriuré al blog, això també ho escriuré al blog, aquesta fot la penjaré al blog... finalment he decidit fer un resum llarg i llarg com un dia sense pa (com el d'avui).

Per cert, he mirat el myspace dels very pomelo, i tocaran a Sant Vicenç el 2 d'octubre! No sé si hi podré ser, però hi ha esperança no només toca en Bustamante...

Ah!! i una altra cosa, tot el dia d'ahir vaig estar escoltant Sanjosex http://www.sanjosex.com/, vull pensar que no té res a veure amb el fet que jo tingués una mini depressió... que no em treguin el sanjosex...