Dels pocs horts que queden al Baix Llobregat, el de cal mallorquinet n'és un... reivindicar la terra és un dret i un deure, i més quan els grans especuladors la volen tranformar en ciment... Jordi, la poesia també és revolució!
L'avi del meu avi va néixer a Mallorca, però va venir a Sant Vicenç dels Horts a guanyar-se la vida. Era un home molt menut, i per això la gent del poble li deia el mallorquinet, des d'aleshores a casa meva som els de Cal mallorquinet. El meu avi, encara ara, entre parets de ciment, autopistes, tunnigs, centres comercials.. segueix fent de pagès, xaman de la terra!sota aquests núvols el meu avi passejant per Menorca...
La sajola del Mallorquinet
S'esmuny a dins d'un pou i hi planta una sajola
amb empelt mallorquí. Oculta, arrela amb força
i creix per endolcir un segle ben amarg.
Cada agost collim figues que espicossen dos mons:
un d'arcà, mineral, que ve d'un pou antic;
i un de solar, visible, que no sabem d'on ve
i ens unta d'ignorància. Del xaman de la terra
anomenat pagès, el modern no en sap res.
Les dansaires d'Andratx vesteixen, ja guarnides,
quatre capes d'enagos; el que toca la pell
és de la repadrina, de l'època en què els homes
s'abocaven al buit per plantar una figuera.
Els horts del Llobregat com els jardins del Ganges.
Conversem-hi, afins, sobre el que és durador
i allò que és instantani, adoctrinats pel fluir
del riu, per la foscor del pou, per la dolçor
de la fruita, per l'illa crescuda en l'enyorança
d'un paisatge proper, d'un horitzó blavós
tan remot com l'amor amb què hem cavat la terra.
de Jordi Boladeras
4 comentaris:
Llegint aquesta entrada del teu blog m’adono que el Mallorquinet no era el teu besavi sinó el teu rebesavi. I mirant aquesta fotografia aèria de l’entorn de Sant Vicenç dels Horts veig que els camps que hi apareixen ja s’han reduït notablement perquè actualment, pel mig, hi passa l’A-2 i l’AVE.
Grrr! I a sobre encara ens volen fer creure que l’ARE que impulsa el PSC i el PP al nostre poble, amb el vistiplau del Govern de la Generalitat i que acabarà amb la pràctica totalitat dels horts de sempre, és sinònim de progrés i benestar. Grrr!
Gràcies, Laia, per aquestes “males puces” tan acollidores!
Sí, i també ens volen fer veure que els habitatges de protecció oficial són la solució, es pensen que som burros i que no sabem que tot són interessos econòmics... les grans constructores, el totxo... en fi ja se sap...!!!! se'ns pixen a sobre i diuen que plou!!!
D'aquí uns anyets com serà la vistà aèria de Sant Vicenç dels Horts?
Molt bo aquest poema...m'ha emocionat...quina família la teva!
Visca! Laia,una última cosa: l'hivern a Menorca?
Ricard
L'hivern a Menorca ja s'acosta, espero que la tramuntana no m'afecti més del que diríem que és normal...
Publica un comentari a l'entrada