Si les coses van com han d'anar, tot anirà bé

- Si les coses van com han d’anar, tot anirà bé.

Què significa aquesta frase? No té cap sentit, les coses van i punt, a vegades van amb menys o més intensitat, a vegades t’impliques d’una manera en elles i a vegades d’una altra, no vull fer d’aquesta entrada al bloc un estudi sobre la qüestió del destí i de la responsabilitat. Però és que aquest matí, anant cap a la feina, he sentit que una dona li deia aquesta frase amb to seriós a una noia, que semblava ser la seva filla, i he pensat:

-         Laia, intervé. 

I després i molt correctament, he rectificat:

-    Laia, deixa-ho estar, no t’hi posis que no et coneixen.

Aleshores des de la meva impossibilitat per intervenir en una conversa aliena a mi, he pensat que quan arribés a casa, en faria una entrada, i que tant de bo aquella noia la pogués llegir perquè no s’entristís, perquè creure que les coses només van bé quan actuem correctament, és una pressió molt grossa, molts cops ens equivoquem i en canvi, creiem que hem optat pel bon camí, altres cops estem enfadats i no fem les coses com han d’anar o com els altres esperen que vagin.

Si les coses van com han d’anar (és una llàstima que per escrit no es llegeixi el to de “rintintin” que estic utilitzant)... Les coses van, i punt. I no sempre les fem bé, que no vol dir que siguem dolents, si no que som “patosos”, que ens entrebanquem, ens equivoquem, ens entortolliguem... i un seguit d’obstacles que posen de manifest que el camí correcte costa molt de seguir, i a més qui decideix quin és el camí correcte? I si una persona amb orelles de llop ens enganya, i volíem anar cap allà i acabem anant a prendre pel sac?.

No ho sé, sense més... una mini reflexió que volia compartir per quedar-me tranquil·la i no explicar-li a la paret, serà que he fet bé les coses? O li hauria d’haver explicat a la paret? Ai... ara no ho sé, a veure si no anirà bé... En fi!.