El nostre avi

Aquest text el vaig escriure perquè tots els néts  recordéssim el nostre heroi

El nostre avi no és un avi qualsevol, el nostre avi és el nostre heroi, no hem pogut fer res més que estimar-lo perquè tot el que ens ha donat ha estat amor i estimació. Ara, per sempre, ens quedarà el seu llegat que durant tants anys ha sembrat.

Amb el record dels seus ulls blaus, recordarem l’avi que sempre tenia un plat a taula per a nosaltres, que ens acompanyava on fes falta i a l’hora que fos, que estava al nostre costat en els moments més difícils que hem passat i que ens estenia la seva mà grossa i treballada de les hores al camp per ajudar-nos.

L’avi que ens guiava per la vida amb la saviesa dels grans, que ens explicava com de dura havia estat la Guerra Civil per a ell (perquè hi va perdre el pare) i per a tots, que ens feia riure a les sobretaules quan feia una malifeta i ens picava l’ullet o bé ens robava una patata fregida del nostre plat. L’avi que llegia el diari durant hores i hores, n’analitzava tots els fets i ens els comentava, que gaudia veient-nos créixer feliços i contents...

L’avi que s’entristia quan les coses no ens anaven bé, que treballava el camp amb passió i esforç, i que ens feia les amanides amb l’enciam que ell havia collit i que era el més tendre del món.

L’avi, sempre atent amb nosaltres i amb les nostres mares que són les seves tres filles: la Joana, la Mercè i l’Àngels, i també pendent dels seus gendres: el Jordi, el Pedro i el Pere, el meu pare, amb qui ara es retrobarà. Sempre enamorat de l’Angelina, a qui també estimem moltíssim perquè tots dos s’han desviscut per nosaltres, i per això avui l’enyorem tant, perquè els nostres avis ens han donat més amor del que es pot donar.

El nostre avi, el nostre heroi, era un home generós, lluitador, entregat, treballador i bo. Avui, estem tristos perquè ja t’enyorem, però contents per haver tingut l’avi que hem tingut, perquè haver estat els teus néts ha estat una de les coses més immenses que tots cinc hem tingut a la vida.