Corre

Corre, no t’aturis si no vols que et planti cara,

has desobeït la llei del més fort, i ara

hauràs de morir, com moren les plantes,

deshidratades, asfixiades pel sol,

incrustades dins d’un test del “todo a cien”.

Volies llibertat i has obert les ales,

que no saps que d’això no se’n gasta?

Miraràs a l’horitzó i et clavarà una plantofada,

et creies valent i no has pogut vèncer el mur

que engarjola les feres i les amansa,

et creies fort i t’has esvanit al primer crit,

has caigut als peus de qui et mana.

Corre, no t’aturis si no vols que et planti cara,

i marxa, fuig si no vols que t’atrapi.